1 - La mujer que vivió un año en la cama - Sue Townsend
2 - Historias de mujeres casadas - Cristina Campos
Aquest bloc parla de mi i del que em ve de gust parlar en cada moment! :P
Avui, novament, he estat feliç.
Hem caminat en silenci, hem caminat parlant i arreglant el món, habitualment és el meu món que arreglem, el d'ell no necessita cap arranjament, ell és feliç amb allò que té. Diu, fa broma, és clar, que ser de la Reala i de la Penya, l'han ajudat a valorar les alegries i a no donar tanta importància a les derrotes.
No sé, cinc anys, potser fa cinc anys que som al Càmping. Una temporada d'hivern darrere l'altra. Una, dues, tres, fins a cinc. Pandèmies, operacions, morts, oposicions, pluja, vent, sequera, sequera, sequera i manca de neu.
Avui ens han dit que no ens renoven.
Ops, les 'desgràcies' del primer món. No ens renoven temporada al càmping on fa anys que hi som, que hi sóc. On he estat setmanes sola, amb mi. Sola, però amb mi. Prou.
No passa res. He crescut, tinc eines, no passa res, tinc eines.
Què farem ara? Viure. I muntanya.
He guanyat una plaça d'A1 només amb un concurs de mèrits. Ni oposicions, ni estudis, ni formació, ni res: només amb un concurs de mèrits general. Anys d'haver treballat com a tècnica superior, interina; l'actic mitjà aprovat fa uns anys, i un munt de títols de català (fets perquè una professora del Margall em va dir: has tret un notable, està bé, no?, tu ja ets de notable... i m'ho vaig prendre com un insult, com un insult a les meves capacitats. Des d'aquell moment vaig començar a estudiar català -ni anglès, ni francès, ni alemany, català- i a aconseguir títols, vinga títols, duplicats, triplicats, cap a Castelló, títols, títols, per demostras -a qui?- que jo no era 'de notable' només).
He aconseguit una plaça de Tècnica superior, sí, sense haver obert un llibre. Sense saber res de contractació, ni pressupost públic. Sense patir nervis durant dos anys, la 242 ha durat això, més de dos anys.
Si res no ho impedeix, el meu propi sabotatge per exemple, dimarts 13 -bonica data- em nomenaran funcionària a dit, sense un examen, sense nits sense dormir, sense neguit esperant la nota, sense...
He aprovat dues oposicions amb plaça, una sense plaça, i en una oposició em vaig quedar a la darrera prova. He tingut dues filles mentre preparava oposicions. He deixat una foto a casa perquè no s'oblidessin de mi mentre estudiava i estudiava. He compaginat atacs d'ansietat, depressió i nits sense dormir. He estudiat la puta Unió Europea, la Constutició, l'Estatut (l'altre i aquest), dret administratiu, dret civil, dret tributari... i continuo estudiant.
Ai-las, però... he aprovat una plaça sense oposició. No tinc vergonya, no tinc vergonya, no tinc vergonya.
Això no ha agradat ni a qui va estudiar molt per aprovar les seves oposicions (sé de que va estudiar molt i aprovar, i estudiar molt i no aprovar), però tampoc ha agradat a qui, sense haver estudiat mai per unes oposicions, ara no ha guanyat una plaça, com jo, sense oposició. En terra de ningú, així em trobo.
Què faig? -em pregunto cada dia des de fa més d'una setmana. Què faig? I no trobo resposta. Hi renuncio i faig que pugui semblar una burla a qui tant s'ha preparat darrerament unes oposicions? Trio plaça i demano excedència voluntària per continuar en una de les places que sí tinc com a funcionària? Agafo plaça i me'n vaig a la nova destinació sabent que no seré en absolut ben rebuda i que no tinc ni el cap, ni el cos (ni el xixi) per aquestes històries?
Problemes de funcionaris, diria aquell que potser no té feina estable des de mai. Vés, quins problemes.
Ja.
... de cames.
N'estic tipa, no sóc d'una pasta especial, no.
M'agrada, i molt, caminar, caminar i caminar, fer muntanya, caminar, anar i venir. I caminar. I fa uns anys, des de la primera operació del turmell esquerre, pel trencament del peroné, que no ho puc fer seguit. Sí, és clar, acabo fent-ho, aquesta malaltia no és de morir-se com em va dir algú amb ben poca gràcia i zero empatia referint-se a la merda de malaltia de la Jana. No, les meves operacions no són de morir-se, són d'estar uns mesos sentint-me lligada de mans i 'cames'. Enfadada i trista. Però no, no és una malaltia de morir-me. I no, no em sento feliç després de cada intervenció quirúrgica, llàstima, no tinc esma de santa i màrtir.
La propera persona que em digui: Paciència, o, A poc a poc, o la xominada absurda de Segurament havies d'aturar-te per algun motiu i la vida t'ha aturat... crec que li fotaré un jec d'òsties. ¿Així que la vida fa set anys que ha decidit que m'aturi i agafi pes i perdi ànims (hola ja em medico fa anys per depressió i ansietat)?
Prefereixo el silenci, sí, o que em diguis: Una putada, cert.
En fi, el cinema i la lectura m'ajuden, és clar; i mirar aquestes muntanyes (que tornaré a fer de seguida que pugui) quan sóc de retir aquí dalt; i les vaques, i el cant dels ocells a qui que mai no seré capaç de posar-hi nom.
Gràcies i sí, si no has de dir res interessant, senzillament Calla. No passa res. I les paraules, penso, sovint estan sobrevalorades.
(Aquí la tenodesi anterolateral del genoll dret per 'retocar' la darrera operació de lligament anterior creuat i menistectomia - Operació feta a l'Hospital de l'Esperança dimecres 16 de març de 2022.)
GENER
1 - Ritos Funerarios - Hannah Kent
2 - La mort de la mare em va fer més lliure - Mari Luz Esteban (regal de la Jana, poemes)
3 - Dilluns ens estimaran - Najat El Hachmi
4 - Maitena - Todas las superadas (Còmic... buf, l'he llegit perquè em vaig posar un nou repte: intercalar llibres que tingui a casa amb els de la biblioteca i els de l'ebook)
FEBRER
5 - Tu segunda vida empieza cuando descubres que solo tienes una - Raphaëlle Giordano
6 - Algún dia nos lo contaremos todo - Daniela Krein
7 - Adiós, hasta mañana - William Maxwell
MARÇ
8 - Antes de morirme - Jenny Downham
9 - Los años de peregrinación del chico sin color - Haruki Murakami
[color=#FF00BF][b][u]ABRIL[/u][/b][/color]
10 - Por sí las voces vuelven - Ángel Martín
11 - Liquidación - Imre Kertész (m'ha costat força entrar en aquesta lectura)
12 - El asesino - Georges Simenon (què gran aquest home!)
13 - Hooponopono - Maria José Cabanillas
14 - Vergonya - Aleksandr Soljenitsin
GENER
1 - Youth - Paolo Sorrentino (2015)
2 - Ghost - Jerry Zucker (1990)
3 - Hors normes (Los especiales) - Olivier Nakache, Eric Toledano (2019). Què dur, la gran va ser monitora d'una fundació semblant i explicava coses molt i molt difícils de pair.
4 - Imperdonable - Nora Fingscheidt (2021)
5 - Being the Ricardo - Aaron Sorkin (2021)
6 - Non dago Mikel? - Amaia Merino (2021) - Un documental que m'ha posat de mala òstia recordant aquells dies.
7 - Rashomon - Akira Kurosawa (1950)
8 - El útlimo de la lista - John Huston (1963)... una pel·lícula ben curiosa, no, la pel·lícula en sí, no, ni la trama, els actors. En fi, coses meves.
9 - La casa torcida - Gilles Paquet-Brenner (2017)
10 - Lizzie - Craig William Macneill (2018). No coneixia aquesta història tan, tan, tan...
11 - Las leyes de la frontera - Daniel Monzón (2021)
FEBRER
12 - Titane - Julia Ducournau (2021)
13 - Madres paralelas - Almodóvar (2021)
MARÇ
14 - After love - Aleem Khan (2021)... pos m'ha deixat una mica de mal cos. I, mira, sí m'explico per què.
15 - Timecode - Juanjo Giménez (2016). Un curt preciós, guanyador de la Palma d'Or a Cannes.
16 - Batman - Matt Reeves (2022)
17 - The quiet man - John Ford (1952)
18 - El poder del perro - Jane Campion (2021)
19 - La aspirante - Lauren Hadaway (2021)... hòstia, una pel·lícula terriblement malament -per a mi- narrada. Buf.
20 - Sherlock, Jr. - Buster Keaton (1924)
21 - El callejón de las almas perdidas - Edmund Goulding (1947)
22 - Persépolis - Marjane Satrapi (2007)
23 - Boiling point (Hierve) - Philip Barantini (2021). A veure, que no, que tantes i tantes situacions, amb tants personatges, amb tants comensals torracullons en una única nit no són creïbles. A banda que no en té gaire de restaurant referent un restaurant que no obre una ampolla de 200 lliures a taula, o fa servir tovallons de paper. Enfadada tota la pel·lícula i no només perquè jo també sigui alèrgica als fruits secs.
24 - Vencedores o vencidos - Stanley Kramer (1961)
25 - El callejón de las almas perdidas - Guillermo del Toro (2021)... buf, quin mal cos m'ha deixat!
26 - Lili Marleen - Fassbinder (1981) ... oh, eran rusos!
27 - Animales nocturnos - Tom Ford (2016). D'aquelles pelis que després vaig a FA a llegir què ha entès la gent i finalment em quedo amb el que em ve de gust.
28 - Sorry, wrong number - Anatole Litvak (1948)
29 - Punch - Drunk Love - Paul Thomas Anderson (2002). 'Una memez aún más pretenciosa que kafkiana'... Boyero dixit.
30 - [u]Fedora - Billy Wilder (1978)[/u]. No sabia ni que aquesta pel·lícula existia, una agradable (estrany dir-li agradable) sorpresa.
31 - La abuela - Paco Plaza (2022). Quin putu rollo!
32 - Angel Face - Otto Preminger (1953)
33 - The Assistant - Kitty Green (2019)
34 - Sidney - Paul Thomas Anderson (1996). Escenes/diàlegs ben curiosos.
35 - Licorice Pizza - Paul Thomas Anderson (2021)
36 - Gosford Park - Robert Altman (2001)
37 - I dimma dold (A la boira) - Lars-Eric Kjellgren (1953)
38 - A cambio de nada - Daniel Guzmán (2015)
39 - A ghost story - David Lowery (2017)
40 - Las niñas de cristal - Jota Linares (2022)
[b][color=#FF00BF]MAIG[/color][/b]
41 - El misterio de Marilyn Monroe: Las cintas inéditas - Emma cooper (2022)
[u]42 - El acontecimiento - Audrey Diwan (2021). Més que recomenable malgrat el nus a l'estòmac.[/u]
43 - Apollo 10 1/2 - Richard Linklater (2022)
44 - Alcarràs - Carla Simón (2021)
[b][color=#FF40FF]JUNY[/color][/b]
45 - Les Olympiades - Jacques Audiard (2022)
46 - Drive - Nicolas Winding Refn (2011)
47 - Making Montgomery Clift - Robert Clift i Hillary Demon (2018). Crec que era l'home més guapo que mai he conegut a la vida.
48 - Ondina. Un amor para siempre - Christian Petzold (2020). Ains... per sempre?
49 - La peor persona del mundo - Joachim Trier (2021)
50 - Muerte en el Nilo - Kenneth Branagh (2022)
51 - Asesinato en el Orient Express - Kenneth Branagh (2017)
52 - Canino - Yorgos Lanthimos (2009)
[b][color=#FF40FF]JULIOL[/color][/b]
53 - Alarma en el expreso - Alfred Hitchcock (1938)
54 - 39 escalones - Alfred Hitchcock (1935)
[u]55 - Ariane - Billy Wilder (1957)[/u]
55 - El hombre perfecto - Maria Schrader (2021)
56 - Encuentro en la noche - Fritz Lang (1952)
[b][color=#FF40FF]AGOST[/color][/b]
57 - Miguel Ángel (El Pecado) - Andrei Mikhalkov-Kontxalovski (2019)
58 - El Bosque de los sueños - Gus Van Sant (2015)
[b][color=#FF40FF]SETEMBRE[/color][/b]
59 - El rapto de Bunny Lake - Otto Preminger (1956)
60 - Belfast - Kenneth Branagh (2021)
61 - Salida de los obreros de la fàbrica Lumière - Louis Lumière (França 1895)
62 - Viaje a la Luna - Georges Méliès (França 1902)
63 - Asalto y robo de un tren - Edwin S. Porter (Estats Units 1903)
64 - Sallie Gardner at a Gallop - Eadweard Muybridge (Estats Units 1878). Comentari de la guia FA: Un gif es ya cine?
65 - El regador regado - Louis Lumière (França 1895)
66 - A Seen Through a Telescopte - George Albert Smith (Regne Unitn 1900)
67 - Suspense - Lois Weber (Estats Units 1913)
68 - El coleccionista - William Wyler (1965)
69 - Gertie the Dinosaur - Winsor McCay (Estats Units, 1914). M'emociona veure un dels primers (el primer) còmic de la història del cinema.
70 - Blacksmith Scene - William K.L. Dickson (Estats Units, 1893)
71 - El hotel eléctrico - Segundo de Chomón (Espanya, 1908). M'alucina molt els inicis d'aquesta tècnica (stop-motion)
72 - No me mandes flores - Norman Jewison (1964)
73 - Tenéis que venir a verla - Jonás Trueba (2022). Encara no sé si és una presa de pèl o no. O a mitges.
[b][color=#FF40FF]OCTUBRE[/color][/b]
74 - Blonde - Andrew Dominik (2022)
75 - Identidad - James Mangold (2003)
76 - Sospecha - Alfred Hitchcock (1943).
77 - Hush - Mike Flanagan (2016). Consti en acta que l'he triada jo perquè volia mirar una peli 'de por'. En fi.
NOVEMBRE
78 - The Humans - Stephen Karam (2021)
79 - Capitanes intrépidos - Victor Fleming (1940)
80 - Cinco lobitos - Alauda Ruiz de Azúa (2022)
81 - Cómo ser John Malkovich - Spike Jonze (1999)
82 - Mary and Max - Adam Elliot (2009)
DESEMBRE
83 - La noche del 12 - Dóminik Moll (2022)
84 - Apocalypse now: Final Cut - Francis Ford Coppola (1979-2019)
85 - En bandeja de plata - Billy Wilder (1966)
86 - Un ladrón en la alcoba (Trouble in paradise) - Ernest Lubitsch (1932)
87 - Mi mujer favorita - Garson Kanin (1940)
88 - El tesoro de Sierra Madre - John Huston (1948). Quin final més curiós!
89 - La maternal - Pilar Palomero (2022)
90 - Todo en todas partes a la vez - Dan Kwan, Daniel Scheinert (2022). Buf!
91 - Glass Onion - Rian Johnson (2022)
Dissbte 11 de desembre a les 18:38 va fer la seva darrera actuació, ma mare.
Mesos i mesos al seu costat, torns, més torns, canvis de torns, més canvis de torns, treballant al seu llit, mirant pel·lícules a la banqueta. En tot moment amb ella, matí, tarda i nit. I, tanmateix, en un moment de despiste:
- No traigas cocido, Anita, descansa, por favor.
- Que sí lo traigo.
- Bueno, para mí y mi madre- diu rient la Pili-.
Cinc minuts, sis, érem al costat, al menjador, al costat mateix del seu llit però no amb ella i, de cop, després de dies d'una respiració que provocava calfreds a qui la sentíem, entra la Pili a l'habitació i només sent el silenci, silenci, silenci. Surt de seguida:
- Núria.
Només això:
- Núria
Hi entro. Silenci. Silenci. Silenci. La mort.
Dorm, bàsicament dorm. Porta un parxe de morfina fa dues setmanes, i anem oferint-li 'xutes' d'opiacis via oral quan la veiem nerviosa, cansada, si li costa respirar, si té dolor, si...
Viure així no és viure però estar amb nosaltres, amb ell, la manté viva. En una vida que passa per dependre 24 hores de nosaltres. Una vida que la té al llit, sense tenir clar quina hora és o quin dia. Ens reconeix perfectament, seguim rient de tonteries i parlant amb claredat de tot.
Aquests set mesos agònics i terribles hem viscut moltes situacions, moltes situacions que mai hagués pensat viure, i que no ens calia viure. Ràbia, por, impotència, dolor, estrès, cansament, cansament, cansament...
Arribo a casa a les nits i només vull estar amb mi. No sentir paraules. No haver de pensar més. Aturar la ment. Aturar el dolor i els molts altres problemes que no deixen d'existir encara que la mare s'estigui morint.
La vida continua, la puta vida de merda aquesta, continua.
I sí, podem estar orgullosos, som una gran família. Una família que està desgastada, que ens anem arrossegant per terra però que l'endemà tornem a estar en peus, i amb un somriure als llavis.
Però sí, a estones, algunes estones, desitjo que tot acabi ja. Siusplau, prou.
Primer acte, acte segon. L'adjectiu, en català (també en castellà?) sempre darrere del nom. Nom i adjectiu, nom i adjectiu. Rectifiquem. Canvi, tomba, gira, roda el món i torna al Born. Món sense accent, els diacrítics fora, alguns, recorda la relació nova, sí, abans duia accent, ara no, ara és falta, abans, ara, abans, ara.
- Te quiero, mama.
- Yo también os quiero.
Fa uns mesos, no gaires, eh, uns mesos, no hauria pensat que jo dutxés (novament) a ma mare, l'ajudés a anar al lavabo, a netejar-se un cop acaba, l'aixequés i l'allités. Impossible, no, no. Que no, punt.
Punt.
Però sí, No sé qui és ma mare. Era amb qui m'emprenyava cada setmana? Era la mestressa de casa seva de la qual marxava enfadada en moltes ocasions? Era qui em trucava i jo no agafava el telèfon? La que em deia coses que em feien mal sense voler-ho evitar? La que em comparava (i jo era pitjor, menys, pitjor, menys, pitjor)? Qui és ma mare, qui era ma mare?
És aquest cos envellit, maltractat per la malalties, per les malalties, pels medicaments, per la tristesa, pel dolor? És ma mare aquest cos? Aquesta persona petita i desvalguda que desborda amor?
Qui és?
I qui sóc jo quan estic amb ella?
Ma mare s'està morint.
Ale-hop, sorpresa, després de 40 anys d'Esclerosi múltiple descobrim, sí, descobrim, llegint lamevasalut.com.saputamare que en un informe de Bellvitge, on la porten per la EM, patapam, pengen la notícia bomba, senyors i senyores, la de la RM, la del PET, la de l'escànner: té metàstasi, estadi IV, de càncer de pulmó primari estès al cervell.
Nada por aquí, nada por allà, lea lamevasalut i descobrirà una metàstasi. Una què? Perdó tinc pneumònia per la covid, i febre, i por a morir-me, què diu que què? Una metàstasi.
Ah, d'acord.
És compatible amb la EM? Síiiiiiiiiiiiiiiiii com l'ISD amb l'AJD però no amb l'ITP. Què no en sap vostè de lleis? Però té fet testament espero i desitjo, oi? Que, de ben segur, li agradi o no, vostè morirà. Sí, sí, amb la boca gran; tinc por, amb la boca petita.
Aleshores què li poso? Radiooooo? Noooooooooooo, que tinc EM. Catxis. Potser una mica de quimio? Nooooooooooooo, on vas a parar que la quimio acceleraria la EM. Quines coses de dir. Doncs potser una mica d'immuno. Que no, que no.
Vinga, un polsim de sedació, una mica d'amor, família però no tota alhora, carinyo, mimos, pastilles per dormir, una migdiada, truita i pa sense torrar.
Au, ja puc morir. Ja vull morir.
Merda, qui ha escrit aquest guió? Això no anava així.
Fora, fora, fora, fora, no és creïble, no és creïble. Putus guionistes de merdes, eeeeeeeeeeeeeeeh, que se us veu el llautó.
Vull morir, no em calen dos mesos. Estic preparada.
Cau el putu teló.
Final. Proper però final.